Celler Sanromà

El nostre viatge comença amb el celler Sanromà, de la DO Tarragona, potser (i paradoxalment) la DO més desconeguda de totes tot i ser la més antiga, eclipsada a vegades per la llarga ombra de la DOQ Priorat o la DO Montsant.

Aquesta DO, que té com a símbol una àmfora, que dona a entendre que la presència mil·lenària vinícola es remunta a l’època dels romans, s’estén per dues zones diferenciades: la zona del Camp de Tarragona amb les comarques del Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès, i la zona de la Ribera d’Ebre. Les vinyes solen estar entre els 100 i els 400 metres d’altitud, gaudint del clima fresc i mediterrani amb la influència de la marinada i el mestral. A Tarragona trobem més raïm blanc (83%) que negre (17%).

Quan arriben al celler ens hi espera l’Eduard Sanromà, impulsiu, inconformista, vital i amb les idees força clares tot i la seva joventut.

La macabeu és la varietat més extensa. Tant és així, que l’Eduard ens explica que la DO té previst crear la galeria dels macabeus, ja que és el lloc on hi ha més vinya vella i més hectàrees d’aquesta varietat. La idea és que cada celler en faci un vi varietal, per convertir-la d’aquesta manera amb la varietat insigne.

L’avi i el pare de l’Eduard ja tenien vinya, però venien el raïm a la cooperativa quan encara es pagava bé. Era l’època en què es promovia el replantar les varietats franceses com cabernets, merlots i syrah en detriment de les autòctones, que eren més delicades, menys productives i tenien menys glamur.

Però, per sort, tot es torna a posar al seu lloc i ara és hora de reivindicar la història i creure’ns el nostre patrimoni intentant recuperar les varietats perdudes.

Parlem amb ell de la DO, ja que n’és el vicepresident. “Veig molt potencial a la zona que, com que és molt extensa, permetria crear subzones per donar més riquesa i identitat”, explica. “Però abans de tot això és necessari revitalitzar-la i posar-la en el mapa”.

“És hora de posar un preu just al raïm i valorar més la qualitat”

L’Eduard és un exemple de l’esperança en el futur. Queda enrere l’època de vendre només a la cooperativa. Tot i la desavinença amb els pares, que li deien que no s’emboliqués, va tirar endavant el seu projecte i va crear el celler Sanromà.

Una de les millores que proposa fer ara des de la DO és ajudar els petits cellers que comencen. Sap, perquè ho ha viscut en pròpia pell, que els començaments no solen ser fàcils. La DO s’aguanta pels grans cellers i les cooperatives, que evidentment prioritza, però considera que no s’ha d’oblidar dels que comencen, perquè “són el futur” i els que poden donar aires frescos i nous camins.

“Fa falta més promoció i reivindicació, creure’ns més el que tenim i seduir el client que encara no ens coneix”, explica. Una de les maneres és a través de les xarxes, un canal que ell utilitza força i que li permet arribar a la gent d’una manera directa.

Valora molt la feina de les cooperatives, que han donat menjar a moltes generacions, però creu que seria ideal que s’impulsés un nou model, “en què es poguessin fer microvinificacions de les varietats més locals, com poden ser la vinyater, la sumoll o la malvasia, entre d’altres”.

Però això, reconeix, serà llarg i complicat i encara no estan preparats per fer-ho. Justament, un dels avantatges (o desavantatges) de la cooperativa és que es queden tot el raïm, i això és bo per als viticultors que no tenen celler i poden vendre tot el seu raïm malgrat els baixos preus que es paguen.

Aquesta és potser la reivindicació més urgent: “Els baixos preus poden acabar amb la feina de molts viticultors, és hora de posar un preu just al raïm que entra i valorar la qualitat en comptes del quantitat”.

Després de passejar per les diferents vinyes i paisatges que controla, acabem la visita al celler Sanromà de la millor manera: tastant els seus vins, que volen ser les interpretacions dels terrers que té. Ens desgorja els dos ancestrals en directe, un rosat de trepat i un blanc de parellada -per començar sempre entren bé unes bombolles-, i després tastem els tranquils. El 125, d’ull de llebre i mitja criança, és el seu primer vi, i el nom li ve del fet que a la primera anyada només es van fer 125 litres. El Rústicés l’homenatge a l’avi, un macabeu 100%. El que el fa sentir més orgullós i el defineix millor és L’incorrecte, que fa gala de l’inconformisme que el caracteritza i rep el nom de tot el que ha desaprès: “Quan vaig sortir de la uni em deien que la parellada és una varietat molt prima, molt poca cosa, la germana pobra per fer cava, que no es pot brisar, que no es pot fer sola”. Just així és el seu vi; tot el que no es pot fer: parellada 100% brisada i amb rapa.

La inquietud de l’Eduard l’ha portat a fer un altre vi, Rush Vi 2019, aquest cop amb la col·laboració del seu amic i enòleg Albert López d’Esteve i Gibert, un cupatge del xarel·lo del Penedès i del macabeu de Tarragona fet al celler Sanromà, brisat, en format magnum i amb poc més de 10 graus. Producció única, limitada i exclusiva.

Iniciatives com aquestes són esperançadores. Veure aquests joves cellers amb ganes de col·laborar i enriquir-se mútuament és prometedor. Segur que només en poden sortir coses bones.

Berta Pla és sommelier i assessora al Bocamoll de Sant Celoni.

Anna Bosch Miralpeix és fotògrafa i autora de Bubble Beirut.

https://www.ara.cat/suplements/diumenge/vi-tarragoni-torna-origen_0_2492750717.html

Formatgeria del Montseny Can Gorgs

A El Bocamoll apostem per productes locals i de qualitat, us volem presentar els productes de la Formatgeria del Montseny Can Gorgs situada al bell mig del Parc Natural del Montseny on elaboren un formatge de llet crua produïda per un ramat de 80 cabres alpines de pastura.

Com a resultat d’aquesta alimentació i elaboració artesana obtenen un formatge de pastor de quallada làctica, que el fa únic i irrepetible segons l’època de l’any.

Tant el formatge com el vi, són fermentacions i tenen moltes coses en comú. Sabem que el gust del formatge de pastor, varia segons el que han pasturat les cabres. Trobarem els formatges procedents de les pastures primaverals, més florals, en canvi a l’època de la tardor, destacaran notes més humides, com de bolets o sota bosc. En el món del vi passa el mateix amb el factor anyada, en anyades càlides trobarem vins amb més grau, més madurs, més amples. En anyades fredes, en canvi, seran més lleugers i àcids. Està clar que som fruit del què ens envolta i el clima influeix.


A El Bocamoll apostem per aquests productors artesans que controlen tot el procés.

VEURE PRODUCTES

Caves Miquel Pons

Cava Miquel Pons

 

Miquel Pons és la marca que la família, després de 250 anys i diverses generacions transmetent la tasca de la cura de les vinyes i elaborant vi, va començar a embotellar i comercialitzar. Des de l’antiga masia de Cal Montargull, nom de casa, ara al poble de la Granada del Penedès, on està situada la bodega, sempre a la zona de denominació d’origen Penedès i Cava.

L’explotació de la finca compta amb 60 hectàrees de vinya, de les quals 40 són pròpies i la resta d’arrendament. S’estenen des del sud de l’Arboç fins a l’extrem nord de Subirats; el que ens permet conrear en diferents característiques geogràfiques les diverses varietats de raïm. Les terres del Penedès sempre s’han caracteritzat per ser una de les millors zones productives per al cultiu de la vinya pels seus vents, riquesa en nutrients i la seva pluviositat privilegiada, això permet l’obtenció d’un raïm de qualitat excepcional.

Imatge relacionada

Els caves i vins que comercialitzen es distingeixen per les marques Montargull, per el raïm varietals, Miquel Pons, per a la gamma més tradicional, Eulàlia de Pons per als més sofisticats paladars, i Arrelium per als vins més joves. Unius és la nostra marca d’oli d’oliva verge extra arbequina, tancant el cercle més representatiu dels productes mil·lenaris elaborats a la ribera Mediterrània, i que conformen així la nostra carta de productes.

Resultat d'imatges de caves miquel pons

Cava Llopart

Cava Llopart
Vitivinicultors des de 1385

Segons un document escrit en llatí que porta la data de 7 de gener de 1385, Bernat Llopart (o Bernardus Leopardi) va rebre la cessió d’unes vinyes situades a l’actual Heretat de Can Llopart de Subirats.
És la primera referència a la vinculació entre els Llopart del Penedès i la viticultura, una relació que s’ha mantingut de manera ininterrompuda fins avui en dia.

 

Durant segles, la família Llopart va compaginar el conreu dels productes tradicionals de la mediterrània: la vinya, el blat i l’olivera.
Va ser a final del segle XVIII, els Llopart decideixen dedicar-se de manera exclusiva a la vitivinicultura, com va succeir de manera generalitzada al Penedès.

Cava des de 1887

L’any 1887 Pere Massana va començar a etiquetar el seu cava amb el nom de la casa pairal que tenia a Subirats, Llopart.
Per això, va fer ús d’una etiqueta molt especial, la que encara vesteix totes les ampolles de Llopart. En l’etiqueta es veu una vista panoràmica de la masia Llopart de la Costa i les muntanyes del voltant.

A començament de la dècada de 1950, Pere Llopart i Vilarós va donar un nou impuls a les bodegues.
Va contribuir de manera activa a donar a conèixer i a prestigiar els caves artesans, entre els quals Llopart es va consolidar entre els de més qualitat.
Així va fer de Llopart l’expressió de l’essència de la terra i unes vinyes.

Castell del Remei: un celler centenari de La Noguera

Castell del Remei és un celler centenari en una finca històrica de la denominació d’origen Costers del Segre, on els primers vestigis d’activitat vinícola es remunten a l’any 1780.  La propietat està emplaçada en el terme municipal de Penelles de la comarca de La Noguera, a Lleida, a uns 100 km del mar Mediterrani.

Les característiques de Castell del Remei com a propietat vinícola són tan interessants com la seva llarga història i el valor patrimonial del complex completen un conjunt sense parangó a les regions viticultores del sud d’Europa. Es nodreix dels raïms procedents de la finca i de parcel·les de vinyes de muntanya de la propietat. Està dirigit pel seu propietari, el vitivinicultor Tomàs Cusiné, reconegut enòleg, considerat un dels millors ensambladors de vins.

La finca, idònia per a la producció vinícola, és de clima continental: àmplia oscil·lació tèrmica, amb hiverns molt freds i estius calorosos; baixa pluviometria; humitat mitjana. En aquesta comarca predominen els vents de l’oest i el nord-oest, que s’accentuen a la primavera. El més preuat és la marinada, que les caloroses tardes d’estiu arriba per refrigerar el raïm. Una altra de les singularitats són les persistents boires a l’hivern.

L’altitud mitjana dels terrenys és de 250 metres sobre el nivell del mar. Els sòls de la propietat són predominantment calcaris. Les parcel·les de vinyes se situen a la llera del mar interior que ocupava bona part de la Depressió Central durant l’era Cenozoica i s’emplacen en sòls fèrtils de composició majoritàriament al·luvial. El celler disposa de 162 hectàrees de vinyes en propietat. El conreu de la major part de la vinya (90%) té lloc en vinyes de les muntanyes properes al Castell, a més altitud (entre 700 i 800 metres), sobre sòls de textura franca (francollimosa o francoargilosa) amb abundant presència de graves, les quals permeten un bon drenatge.

Pel que fa a la composició varietal, inclou les vinyes autòctones (garnatxa, ull de llebre, carinyena, trepat, malvasia i macabeu) a las que s’hi van sumar en el seu moment les d’origen francès que Castell del Remei introduí a la península en els seus inicis (cabernet sauvignon, shyra, chardonnay, sauvignon blanc).

L’edat mitjana dels ceps supera els 25 anys i les vinyes estan conduïdes en emparrat, d’acord amb el sistema de doble cordó (Royat Doble), amb una densitat de plantació d’entre 4.000 i 5.000 plantes/hectàrea.

Les instal·lacions originals del celler comprenen una superfície total de 5.500 m2 i estan distribuïdes en sis naus adossades, construïdes sobre pedra, amb una estructura de ferro forjat i murs de fins a 100 cm d’amplada.

Actualment, les estances destinades a la criança allotgen aproximadament 1.000 bótes (de roure francès i americà, al 50%), mentre que la zona de vinificació està equipada amb dipòsits d’acer inoxidable termoregulats, premses pneumàtiques i altres eines tècniques d’última generació que permeten elaborar anualment més d’un milió d’ampolles de vi.

Castell del Remei també aposta per una gestió ecològica i sostenible de la vinya i duu a terme una agricultura integrada.

A més, es minimitzen els tractaments per afavorir el desenvolupament vegetatiu dels ceps.

En aquest sentit, cal destacar que a Castell del Remei es promou la recerca en els àmbits de la viticultura i l’enologia per apostar, a més, per l’ecologia i per la innovació.

Vols visitar-los? 

Visitar el Castell del Remei suposa traslladar-se a un entorn natural on, per la seva condició d’antiga colònia, regna l’atmosfera de finals de segle XIX. L’espai permet passejar entre la natura i, gràcies a la seva oferta lúdica, combinar la cultura artística i popular visitant exposicions o participant en els nombrosos esdeveniments que s’hi organitzen.

Des del vessant enològic, sou en un celler de referència mundial on teniu l’oportunitat de tastar els seus vins i d’admirar les instal·lacions del primer celler català en elaborar i etiquetar criances.

Si el que us ve de gust és gaudir la gastronomia, en el restaurant degustareu la cuina tradicional de la terra maridada amb vins de la propietat.

Coneix el seus productes!