Inicialment a Mas Foraster eren ramaders i tenien alguna vinya amb què es feien el vi de casa. A principis dels 90 en Josep Foraster convenç el seu pare per iniciar el projecte del celler i reconvertir els camps que tenien en vinyes. I cap al 1998 materialitzen el celler on abans hi havia hagut les corts.

Gairebé totes les hectàrees de trepat del món són a la Conca de Barberà

Ho tenia tot a punt per començar el seu somni, però malauradament la vida ens sacseja i en Josep mor l’abril del 99, poc abans que pogués veure sortir alguna de les seves ampolles al mercat.

Aquest va ser un gran daltabaix per a la família. El pare era gran i no se’n podia fer càrrec i va preguntar a les germanes del Josep si ho volien tirar endavant. Per sort de tots nosaltres, una de les filles, la Julieta, va dir que sí.

En aquest moment en Ricard, el seu fill, estava estudiant el primer any de dret. Estem parlant de fa 20 anys, el vi català era minoritari, la DO Conca de Barberà era molt jove i els viticultors venien el raïm a les grans cases per fer cava.

La Julieta busca un enòleg i contacta amb l’Àngel Camí. Amb ell poden continuar el projecte i anar consolidant el celler. El perfil dels vins del començament era el que demanava el mercat en aquells moments. La varietat trepat, la més insigne de la zona, encara no es vinificava sola; era massa prima per l’època, eren moments de vins més estructurats i potents.

Amb l’arribada del Ricard al projecte, mentre compaginava la carrera de dret amb la d’enologia i viticultura, es comencen a reconvertir les vinyes en ecològiques i apostar per les varietats locals com la trepat i la macabeu.

Es passa d’un estil de vi bordelès (vins potents i estructurats) a un perfil més borgonyó (vins fins de capa mitjana).

La trepat és l’estrella de la Conca de Barberà, de pell fina i poc grau. Podríem dir que és el nostre pinot noir. Els vins que en resulten solen ser delicats de capa mitjana, sedosos, especiats, amb personalitat. De les 1.100 hectàrees que n’hi ha repartides per tot el món, 1.000 són a la Conca. A més, és una varietat que s’ha sabut adaptar força bé al canvi climàtic.

Durant molt de temps aquesta varietat només es feia servir per fer caves rosats. El primer celler que va fer un vi negre amb trepat 100% va ser el Carles Andreu, seguit per Josep Foraster; ells van obrir el camí perquè creien en el seu potencial.

És el que demana el mercat actual, vins lleugers i sedosos, delicats i elegants, si pot ser amb poc grau i que parlin del lloc d’on procedeixen. Són els temps del trepat (dit emblocaire o bonicaire a València, on també es comencen a fer varietals).

“La DO té molt de potencial com a zona fresca, per perfils de vins i varietat”, diu el Ricard. “L’entrada de la gent jove està aportant noves perspectives i elaboracions que enriqueixen l’oferta. Dels més de 20 cellers que tenim a la DO, pràcticament tots treuen un vi amb trepat 100% ja que en pocs anys s’ha consolidat com la nostra varietat més representativa”. Tanmateix, avisa també del perill que té la DO: “Ha de ser més flexible i menys rígida, adaptar-se amb rapidesa als canvis que poden necessitar alguns cellers perquè no marxin”.

A qui li agradi el vi aquest és un bon any per conèixer els cellers

El celler Foraster també parla dels seus orígens amb els seus vins d’entrada, Els Nanos, on apareixen els capgrossos de Montblanc. Però, indiscutiblement, l’estrella és el Trepat, del qual surt un cava, un rosat i dos vins negres. Un d’ells criat en bota, i elJulieta en ou de formigó. L’ou de formigó respecta més la varietat i fa que s’expressi amb més puresa.

En un futur, diu en Ricard, li agradaria seguir investigant més amb la varietat. De fet, té al cap fer-ne un “ blanc de noirs ” (manera d’elaborar vins blancs amb varietats negres) i un altre amb rapa (fermentat el most amb el carràs del raïm, la part llenyosa de l’esquelet). Estarem expectants que surtin per poder tastar tot el ventall de possibilitats d’aquesta varietat.

Acabem el nostre viatge contentes i embriagades, no només pels vins sinó per les persones que hi ha darrere de cada projecte. Si el món del vi us agrada us recomano que visiteu tots els cellers que pugueu. Aquest és un bon any per fer turisme local i conèixer els nostres elaboradors, que ens regalen felicitat embotellada.

Si em permeteu, m’agradaria acabar fent una última reflexió. No sé si serà del tot correcte però fa pensar.

Se’m va ocórrer buscar sinònims que remetin al fet d’embriagar-se i mireu quina riquesa que té la nostra llengua: borratxo, ebri, embriac, alcohòlic, dipsòman, barraler, calent de cap, buidaampolles, torrat, pitof, pet, trincó, envinat, begut, alcoholitzat, gat.

En canvi, d’antònims només en vaig trobar dos: sobri i abstemi.

Berta Pla és sommelier i assessora al Bocamoll de Sant Celoni.

https://www.ara.cat/suplements/diumenge/vi-tarragoni-torna-origen_0_2492750717.htmlEdita