Parlem de vi amb l’escriptora Care Santos

El ritme literari de Care Santos ha estat imparable des del principi: ha escrit més d’una quarantena de llibres des que va debutar al 1995 amb ‘Cuentos cítricos’. Aquest 2017 no podia començar millor per a aquesta escriptora mataronina. Al gener estrenava l’any recollint el premi Nadal, un guardó molt important, que se suma a una trajectòria plena de reconeixements on també ha rebut, per exemple, el premi Ramon Llull amb ‘Desig de xocolata’ i premis de literatura infantil i juvenil com El Gran Angular o l’Edebé.

En aquesta ocasió, la novel·la ‘Media vida’, un homenatge de Santos a la generació de les mares i de dones nascudes en els anys trenta del segle XX, li ha servit per guanyar un dels premis amb més prestigi de les lletres espanyoles.

A pocs dies de Sant Jordi, aprofitem aquesta magnífica ocasió per parlar amb una de les escriptores de moda i amb més projecció, que ens ha volgut acompanyar per explicar-nos quin és el seu moment ideal per gaudir-lo amb una copa a la mà.

Vi blanc o vi negre?

Hi ha un moment per a tot. De vegades els vins que tries també responen al teu estat d’ànim. O a les ganes d’experimentar. En general, com més curiosa és una persona més difícil és la tria. Jo vario molt els vins que demano.

Què ha de tenir un vi perfecte?

Que sigui consistent, que tingui cos. Que entri per l’olfacte. Que estigui ben servit. Si a més prové d’alguna bodega amb una història bonica o interessant, ja em resulta irresistible.

On creus que es fan els millors vins?

No sóc una experta, em temo, però podríem dir uns quants llocs del món amb molt bons vins, entre els quals n’hi hauria alguns ben nostres. Tenim aquesta sort. Si he de triar, m’agrada beure els vins de la terra a cada lloc que vaig. Prendre un bon vi és fondre’s amb el paisatge, d’alguna manera.

En què et fixes més abans de comprar una ampolla de vi?

M’agrada conèixer les històries dels vins, que són fantàstiques. Em deixo aconsellar. M’agrada saber com han anat les diferents collites. M’agrada tastar vins nous. En general, no vull pagar quantitas astronòmiques per un vi. Sóc de l’opinió que hi ha vins excel·lents a preus molt raonables. I, per descomptat, en repeteixo molts.

Descriu-nos un moment ideal per gaudir-lo amb una copa a la mà.

De nit, entre amics, acompanyat d’alguna cosa per picar i una bona conversa. I temps. Els vins són com la literatura: necessiten temps per néixer i per assaborir-se bé.

Amb qui compartiries una ampolla de vi?

Amb tanta gent! El ritual de compartir un vi és part de la nostra cultura. De fet, em faig la pregunta al contrari: Amb qui no la compartiria? Em costaria de respondre.

Recomana’ns un dels teus vins preferits.

Un negre del Penedès: Mas La Plana, de Torres, collita 2010 (si pot ser).